art i cultura. blogs en català

blogs catala

dissabte, 27 de febrer del 2010

Tocats de mort

Des del mes passat han esdevingut una sèrie de partides de persones properes. S'han  anat el pare d'una amiga i els dos pares d'un altre. Estic pensant amb P..., que te la mare molt greu, a punt de morir.
Avui mentre anava amb cotxe he vist en un segon de vida fugissera, com de fàcil és perdre-la. En arribar a casa he trobat sense voler aquests versos de l''Estellés, guardats en una carpeta que no recordava. Absolutament preciosos i calmants i jo diria que guaridors  .Us els transcric, que difícil se'm ha fet estriar!

                                                                          XIII:




                                                                                               
Hi ha l´hoste que s´ha mort i no se n´ha adonat, 

i això que aquella mort, la seua, és personal        

i, més, intransferible, segons els documents,

i que el trauen del llit i el duen al Dipòsit,

i no se n´assabenta, i el despullen i el deixen

damunt el marbre blanc, i el renten, i li fan

certes coses, aquells tràmits que s´han de fer,

i no se n´assabenta, de digne, de


digníssim                                                                                                                                                                               .Óleo
 
que és encara el seu cos, i el forense es detura

un moment, el contempla i mira els practicants

i es pessiga una aixella i lentament pregunta:

«Senyors, esteu segurs que tractem amb un mort?»



No has aclarit el teu odi...:



No has aclarit el teu odi a la mort,

aquella mort tan present als meus versos,

estesa al llit o asseguda a la taula,

bevent conyac fins rodolar per terra

o fornicant amb tot déu pels racons,

secretament determinant-t´ho tot.

L´odies tu, confusament encara

i vehement fins uns extrems histèrics.

Prendries foc a tots els meus papers

Inútilment, perquè ella és en mi.

Jo t´ho diré amb paraules planeres:

l´odies tant perquè has vist en ella

alguna amant que molt més em subjuga

que cap amant, àdhuc que tu mateixa.

Però la mort o la seua certesa

gravita i és per damunt de nosaltres,

i d´ella ens ve, encara que no ho penses,

aquest afany que febril ens empeny.



L´atracció de dos amors...:



L´atracció de dos amors contraris,

aquell que sent, arravatat, per tu,

i el que la mort serenament m´inspira,

tiren de mi amb tot el cos i l´ànima.

Cloent els ulls, en un silenci intens,

escolliré una fidelitat,

un llarg amor per a sempre -la mort.



Amb cor no clar (II),

Potser diràs...:



Potser diràs, un dia, decebut,

amb un conyac, en algun bar espès:

algun cordell massa tens s´ha romput...

I evocaràs -t´ho jure- l´Estellés.

divendres, 5 de febrer del 2010

El Cabanyal sota amenaça





M'he prés la llicència de trascriure aquest escrit de Xavi Sarria realment bó. He trobat aquest dibuix, molt a tó
Cabanyal


xavisarria
x mail obert
diumenge, 31 de gener de 2010
18:04h

Hi ha un barri a València que és un antic municipi que fins el 1897 fou independent sota el nom de Poble Nou de la Mar. Hi ha un barri a València que és un entramat de carrers que s'arrengleren amables com escortant les ones d’aquesta mar. Hi ha un barri a València que és un conjunt de cases eclèctiques filles del modernisme popular. Hi ha un barri a València que és un col·lectiu de persones humils i senzilles d'arrel pescadora que conserven encara l’amor a la llengua dels avantpassats. Hi ha un barri a València que és una barreja d'ètnies i races, olors i sabors, crits i silencis que conviuen en pau. Hi ha un barri a València que és un teixit de locals plens d'història on es preparen arrossos amb aroma de sal. Hi ha un barri a València que és un teatre amb nom d'estrella on dansen marionetes que fascinen menuts i grans. Hi ha un barri a València que és una casa okupada on idees i músiques han trobat refugi als marges del magma urbà. Hi ha un barri a València que és cadascun dels mil set-cents habitatges amb històries humanes que l'ajuntament pretén enderrocar. Hi ha un barri a València que és la remor de les mobilitzacions multitudinàries que han omplert carrers, avingudes, ports i mercats. Hi ha un barri a València que és la generositat de les jornades de portes obertes en què veïns i veïnes ensenyen on viuen com a mostra d'agraïment i d'hospitalitat. Hi ha un barri a València que és la il·lusió de la gent que se l'estima i des de fa dotze anys treballa dia a dia per aturar la barbàrie que vol partir en dos la seua identitat. Hi ha un barri a València que és el cor resistent de la meua ciutat. Hi ha un barri a València que diumenge tornarà a bategar. Hi ha un barri a València que encara és poble i es diu Cabanyal.



[Publicat el 21 de gener del 2010 a Vilaweb]

dilluns, 1 de febrer del 2010

Aixó d'escriure...

Al principi costa, això d'escriure  un bloc. De vegades penso que no sabré com dir el que vull o que dir. Però realment hi ha moltes coses que m'agraden i puc i vull compartir amb vosaltres. La primera, la música, per això vaig posar el reproductor, avans que qualsevol altre tema  al començament del bloc. 
Fa poc temps que llegeixo blocs, però ja em considero enganxada a uns quants que posaré quan descobreixi com es fa.
En aquest primer dia de febrer os parlaré de la tartamudesa, de la meva, i os deixaré uns quants enllaços per si voleu fer una ullada
Per una tartamuda com jo, escriure no suposa cap mena de problema ni cantar tampoc.
Algunes vegades he arribat a  pensar en parlar cantant o en cantarella, però quan ho he practicat no m'han pres seriosament, com el dia que vaig preguntar per un carrer, amb unes cuantes pedretes a la boca. La dona em va acompanyar fins a la porta molt amable i amb molta cura que no em perdés ...
I tot això perquè ningú pot saber com de malament es passa a l'hora de comunicar-te si hom tartamudeja.
És clar hi ha tantes classes de quequeig com persones que el pateixen i tantes maneres de dissimular, callar o no dir la meitat del que hom volia dir ni com ho hagués dit.
Hi  ha també tantes bones voluntats dels qui t'acaben de dir les últimes lletres  paraules de les frases, les diuen, senceres per tu o et comenten que : - jo també m'ho passava molt mal al principi de parlar en públic, perquè era molt tímid.
Si, si, tot això esta molt bé, però no m'ha ajudat gens ni mica. I m'imagino que si hi ha un tartamut que em llegeix estarà d'acord amb mi

Lincs-
gatastur.com
RSS: El hobby de la tartamudez