art i cultura. blogs en català

blogs catala

dissabte, 27 de febrer de 2010

Tocats de mort

Des del mes passat han esdevingut una sèrie de partides de persones properes. S'han  anat el pare d'una amiga i els dos pares d'un altre. Estic pensant amb P..., que te la mare molt greu, a punt de morir.
Avui mentre anava amb cotxe he vist en un segon de vida fugissera, com de fàcil és perdre-la. En arribar a casa he trobat sense voler aquests versos de l''Estellés, guardats en una carpeta que no recordava. Absolutament preciosos i calmants i jo diria que guaridors  .Us els transcric, que difícil se'm ha fet estriar!

                                                                          XIII:




                                                                                               
Hi ha l´hoste que s´ha mort i no se n´ha adonat, 

i això que aquella mort, la seua, és personal        

i, més, intransferible, segons els documents,

i que el trauen del llit i el duen al Dipòsit,

i no se n´assabenta, i el despullen i el deixen

damunt el marbre blanc, i el renten, i li fan

certes coses, aquells tràmits que s´han de fer,

i no se n´assabenta, de digne, de


digníssim                                                                                                                                                                               .Óleo
 
que és encara el seu cos, i el forense es detura

un moment, el contempla i mira els practicants

i es pessiga una aixella i lentament pregunta:

«Senyors, esteu segurs que tractem amb un mort?»



No has aclarit el teu odi...:



No has aclarit el teu odi a la mort,

aquella mort tan present als meus versos,

estesa al llit o asseguda a la taula,

bevent conyac fins rodolar per terra

o fornicant amb tot déu pels racons,

secretament determinant-t´ho tot.

L´odies tu, confusament encara

i vehement fins uns extrems histèrics.

Prendries foc a tots els meus papers

Inútilment, perquè ella és en mi.

Jo t´ho diré amb paraules planeres:

l´odies tant perquè has vist en ella

alguna amant que molt més em subjuga

que cap amant, àdhuc que tu mateixa.

Però la mort o la seua certesa

gravita i és per damunt de nosaltres,

i d´ella ens ve, encara que no ho penses,

aquest afany que febril ens empeny.



L´atracció de dos amors...:



L´atracció de dos amors contraris,

aquell que sent, arravatat, per tu,

i el que la mort serenament m´inspira,

tiren de mi amb tot el cos i l´ànima.

Cloent els ulls, en un silenci intens,

escolliré una fidelitat,

un llarg amor per a sempre -la mort.



Amb cor no clar (II),

Potser diràs...:



Potser diràs, un dia, decebut,

amb un conyac, en algun bar espès:

algun cordell massa tens s´ha romput...

I evocaràs -t´ho jure- l´Estellés.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada