art i cultura. blogs en català

blogs catala

dijous, 18 de març del 2010

Eva Caballé ens explica la seva malaltia no reconeguda.Testimoni del que ens pot passar a Qualsevol de nosaltres


Article publicat en la revista cultural delirio:
http://nofun-eva.blogspot.com/2009/06/sqm-revista-delirio.html

Naixem nus. Ens posen colònia, bolquers perfumats, roba rentada amb suavitzants,
cremes de tots els aromes possibles i ens passegen en cotxets de plàstic mentre respirem
un agradable aire contaminat.
Mentre anem creixent ens fan creure que podem aconseguir tot el que vulguem, que
podem escriure el nostre futur, que la felicitat es basa en consumir i que l’Estat està per
protegir-nos i vetlla per nosaltres, tot i que jo ja tenia els meus dubtes.
Un dia et despertes i res té sentit. Encens el llum de la tauleta de nit i els ulls et cremen,
obres les finestres i notes noves olors que ni et deixen respirar. Encens la ràdio i la música
et ressona dins del cap, tant que sembla que t’hagi d’explotar. I no, no tens ressaca, és
molt pitjor, es diu Sensibilitat Química Múltiple (SQM) i ha vingut per quedar-se.
El teu cos ha dit prou, s’ha trencat i comença a rebutjar tot allò que ens han venut com a
imprescindible per a la nostra felicitat. La teva vida fa un gir imprevist, es trenquen tots
els teus esquemes, el futur s’esvaeix, et quedes sense energia física ni mental. La malaltia
t’obliga a viure la teva vida darrera d’una mascareta i a aïllar-te del món exterior.
La Sensibilitat Química Múltiple no és rara ni minoritària, ja afecta a un 5% de la
població. La SQM és una malaltia crònica, no psicològica, i que provoca símptomes
multisistèmics com a resposta a una mínima exposició a productes químics tan habituals i
innecessaris com el lleixiu, els ambientadors o les colònies. Vivim clausurats a les nostres
cases, però no cal sortir per tenir una crisis. La roba estesa del veí ens ofega, ens mareja
fins fer-nos perdre el coneixement, gràcies als meravellosos suavitzants tòxics.
L’Organització Mundial de la Salut (OMS) encara no reconeix la SQM com a malaltia,
malgrat comptar amb innumerables estudis que demostren la seva existència i que el
propi Parlament Europeu la inclou dins del número creixent de malalties vinculades a
factors mediambientals. El motiu és la pressió que exerceix la industria química i
farmacèutica per a que no es reconegui, ja que està causada pels productes químics que
habitualment consumim. Els interessos econòmics com sempre anteposats a la nostra
salut. A països com Alemanya ja la han reconeguda i d’altres que estan en vies de fer-ho,
donen atenció sanitària a qui la pateixen i estableixen protocols per a la prevenció.
I quina és la situació a Espanya? Pel nostre paternalista govern ni tant sols existim. A més
del drama de patir SQM, ens deixen abandonats sense atenció sanitària i sense dret a cap
minusvàlua ni prestació per incapacitat quan no podem treballar. Ens deixen nus i
desprotegits, com ciutadans de segona classe, perquè som l’evidència que el model de
societat actual ha fracassat, malgrat que ningú ho vulgui reconèixer ni prendre mesures.
Text: Eva Caballé.
Fotos: David Palma.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada