art i cultura. blogs en català

blogs catala

dissabte, 10 d’abril de 2010

Una nit al teatre Micalet, quin plaer!

Vaig fer escala a València per anar a veure i escoltar Poseu-me les ulleres. Com sempre que passo per aquesta bonica ciutat em quedo a casa del meu amic Robert. Ell havia comprat tres entrades la que falta era per Sandrine una amiga d'ell. La cosa va començar un pel fotuda. just al carrer de la noia va haver un mortal accident. Així que varem arribar tar i de que va anar que no entrem!. Em set, gana i ganes de pixar vaig asseurem a una butaca que ja no era la idíl·lica fila dos. Però ben aviat se'm van oblidar tots els mals; i una sensació de lleugeresa, d'estar davant d'un gran mestre, senzill, únic, intel·ligent i humà fins i tot tan proper, tan, que hagués baixat a petar la xerrada de bon grat.

La manera de presentar l'obra sense massa decorats, fa que de vegades em traslladés a aquella època i fins i tot volgués veure ( un glop o dos) i fumar-me uns cigarrets, jo que ho deixat tot fa molts anys.

Encomanen vida, sensibilitat, sentit de l'humor i a més a més em fan viure part de la meva història, que ja vaig tenint uns anys! i tot això amarat amb la veu amb tans qualificatius com la de Miquel Gil, una veu complexa, amable, seductora que cantava i xiuxiuejava mentre els demés parlaven i sabia fer-se escoltar i fer-se oblidar.

Em vaig emocionar dues vegades, la primera quan va començar a entonar "Corcovado", cançó que m'agrada especialment i que canto amb molt cor i potser esperança, L'altre quan va cantar M'aclame a tu...Uf, crec que tornaria a anar al teatre només per escoltar com va saber donar-li un toc i un matís que el mateix Ovidi gaudiria. Era el dia 24 del mes passat, el teatre pler de gom a gom. Molts estudiants. em vaig quedar amb les ganes d'aplaudir més, serà per la propera?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada