art i cultura. blogs en català

blogs catala

dimarts, 20 de setembre de 2011

dorm, princesa dels somnis


Estirada en un banc de la plaça
jeia una dona, sola, oblidada del món,
d'ella mateixa, del Déu que cregué bo
els ulls oberts, esbatanats, la boca descosida
En veure el seu cos gran, tot folrat de diaris,
sens cap certesa, informació ni rumb
vaig jurar i perjurar que mai m'hi trobaria
en aquell banc..
amb els dits vermells, penjant, tocant al terra
el carro ple de bosses, el vi, tirat,
els ulls oberts esbatanats, la boca descosida
el coll sorgit amb fils d'angúnia
mirades de gel.
mirades de por i de ràbia
de fel ressentida, de rebuig
indiferència,dels que van a missa
Però, tu dorm, princesa dels somnis
que aquesta nit,t'han fet el que més desitjaves
i no has sentit dolor, tan sols la primera fiblada
i ara al matí, tan blanca, per un moment
t'he vist la cara de nena
que no et van deixar ser

Carme Girona. Alacant21/9/2011

2 comentaris:

  1. Al darrera d'una persona abandonada per tothom , sempre hi ha un nen trencat Un maltracte primigeni que ocasiona les ganes de "no viure" el joc dels altres... Gracies carmeta per parlar -ne.

    ResponElimina
  2. Aquesta experiència va ser real. el poema es queda curt, no acaba d'expressar tot allò que vaig poder sentir aquella nit d'hivern, una de tantes nits que em va tocar dormir al carrer, però jo era molt jove i ho havia escollit... i m'ajudaven les fades i els déus estels. A aquesta dona se la van carregar tots plegats, fins i tot jo em vaig sentir còmplice. Li havia donat l'ampolla de vi unes hores abans.

    ResponElimina