art i cultura. blogs en català

blogs catala

dilluns, 7 de maig del 2012

Plor d'estel

                           



                        El meu plor és també el d'un estel, en acomiadar-se per a morir.  Carme Girona


8 comentaris:

  1. Collon carmeta que m'espantes he? ja hi tornem a ser? vols dir que no et va uhna mica massa això de morir-se?

    ResponElimina
  2. Tot rastre d'estels
    anunciant desastres
    lluminosos en el cel
    enceta el plor.
    I no copsem
    ni volent
    l'eternitat
    a les galtes d'humitat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada molt Cantireta I M'HA POSAT CONTENTA, Gracietes de migdia!

      Elimina
  3. Que no t'espantis amic meu. resulta que vaig veure un reportatge molt bonic sobre l'univers i deia això, que l'aigua que teniem al cos, el mar, els aliments venia de no se sap quin estel que va morir fa qui sap lo temps. Vaig aprofitar per fer el micro
    poema perquè estava un xic trista, res més. Molts petonets i no t'espantis més, quan em vulgui morir t'ho diré...a tu, segur!

    ResponElimina
  4. El plor també fertilitza el cor, l'ànima, l'esperit i la flor de la solitud...

    Des del far una abraçada.
    onatge

    ResponElimina
  5. Onatge quina alegria trobar els teus versos preciosos...Una abraçada des la solitud plena de la lluna prima.

    ResponElimina
  6. gràcies carme per seguir-me al blog,
    bonics i sensibles poemes els teus, com aquesta llàgrima delicada que com un estel ben segur duu un desig enganxat.

    una abraçada i ifns aviat
    joan

    ResponElimina
  7. Un plaer i una abraçada Joan.Gràcies a tu pel teu comentari!!!. Et seguiré seguint...

    ResponElimina