M'agraden els ponts,
i es veu que no estic sola.
Aquesta eterna estratègia de fugir de mi,
de tot, del present, (que un gra vermell al nas, m'ha portat al passat);
del futur que l'eternitat ofega. en un mar de deliris blancs nadant contraco
rrent..
Si no em deixés endur per la màgia dels ponts; ah i per les fotografies en blanc i negre
Si no em deixés endur per la màgia dels ponts; ah i per les fotografies en blanc i negre
de ponts que no sé on són... i ni tan sols on van;
però, vull anar enlloc?
m'agrada aquest vell pont.
però, vull anar enlloc?
m'agrada aquest vell pont.
A mi també m'agraden els ponts. Sobretot perquè em recorden algun llibre. Els ponts, les escales, motius eterns de l'art.
ResponEliminaVincle entre dos mons, espai indecís entre espais...
ResponEliminaTambé m´agraden els blancs i negres.
Aferradeta, Carme!
Eoooo, benvingudes Helena i sa Lluna. M'encisa la saviesa de les vostres paraules. Aferradetes a les dues!
ResponEliminaAquesta eterna estratègia de fugir de mi.
ResponEliminaJordi, quan hagi de fugir del tot, no voldré...
ResponElimina