art i cultura. blogs en català

blogs catala

dilluns, 4 de febrer de 2013



  










SERENATA
 

Com la veu d'un mort que canta  
Des del fons de la fossa. 
Estimada, escolta com s'alça fins ton retir
La meva veu aspre i  desafinada.

Obre la teva ànima i l'oïda al so
De la meva mandolina:
Per tu he fet, per tu, aquesta cançó
Cruel i melangiosa.

Cantaré els teus ulls d'or i ònix
Purs de totes les ombres,
Després el Leteu del teu pit, després l'Estix
Dels teus obscurs cabells.
 

Com la veu d'un mort que canta
Des del fons de la fossa.
Estimada, escolta com s'alça fins ton retir
La meva veu aspre i  desafinada

Aleshores lloaré tant com convingui,
Aquesta carn beneïda
de perfums opulents que em visiten
Les nits d'insomni.

Per acabar, diria el bes
Del teu llavi roig,
I ta dolçor que em martiritza,
               --Àngel meu! --Gúbia meva!

Obre la teva ànima i l'oïda al so
De la meva mandolina:
Per tu he fet, per tu, aquesta cançó
Cruel i melangiosa.


Paul Verlaine. Anthologie poétique.
Traducció: Carme Girona.








6 comentaris:

  1. Molt bé, Carme! Sempre endavant!!!!

    ResponElimina
  2. Gràcies Emili, venint de tu és una floreta que hagis trobat bé la traducció. Aniré aprenent ...

    ResponElimina
  3. un goig aquest blog per llegir i escoltar... gràcies

    ResponElimina
  4. Gràcies a tu, Xelo i felicitats pel teu llibre!!!!

    ResponElimina