art i cultura. blogs en català

blogs catala

divendres, 26 de setembre del 2014

Pluja tardana




Com amara la pluja l'aspra pell de la terra.
Com llisquen les gotes dansant entre els matolls esquerps
                   i els suaus pètals de les roses.
Carme Girona

dilluns, 8 de setembre del 2014

Penjoll de lluna

Avui sobtadament he fet un penjoll
amb una pedra que du el teu nom
Quan he sortit de matinada a fer el passeig acostumat
t'he vist bufant els núvols, pàl·lida, despentinada.
 He deixat lot i pensaments i encisada pel nacre
de la teva pell. ara sóc a la llar i encara em crida
el teu alè que duc tocant el cor des del son
d'una pedra que du el teu nom.



dimecres, 16 de juliol del 2014

Rosa inventada.

Et regalo una rosa
i si cal el roser,
avui perquè és avui.
Si vols sentir l'olor
del seu to d'astre bell
la tindràs arrelada,
agombolant al vent,
i demà també...

carmegirona


dissabte, 24 de maig del 2014

tanka angèlica



A boqueta nit,
quan el sol se'n va crida
els opuscles de llum.
Sers embriacs de lluna,
torrent de tots els mars.


dijous, 15 de maig del 2014

Com ocell


 
Com ocell de bec negre
gruixut, corbat, que
vol trencar el gel
del gruix de l'ou.
Sortiré de la closca 
del teu amor promès,
davallaré a la terra
ignota d'aspres clots
on res ja no existeix,
i faré un gran soroll de
crec, catacrac, croc,
i les tenebres espantades
fugiran com murs d'angoixes
d'amargors infinites.
Llepa'm, fins a fer-me recaragolar
com 7 serps evanescents i talla
amb les dents tot lligam de tristor,
l'apaivagament de tanta ràbia enrabiada
Estima'm tal com sóc.
Sols així caminaré de nou.       

dilluns, 14 d’abril del 2014

batecs de lluna

Em trauré el vestit 
i ballaré amb la lluna 
passos de dansa 
batecs de seda en l'aire 
fins que ens percaci el sol 


dijous, 10 d’abril del 2014

divendres, 28 de març del 2014

diumenge, 16 de març del 2014

17 DE MARÇ DIA DE LA POESIA CATALANA A INTERNET.



Joan Barceló i Cullerés (Menàrguens, La Noguera 1955 - Barcelona 1980) deixà una gran obra literària: poesia, novel·la, conte, teatre, assaig. El conjunt de la seva producció, sorprenentment extensa i madura, en part publicada i premiada, i en part inèdita, deixa entreveure un creador incontenible i de gran qualitat que el temps s’ha encarregat de corroborar.Preocupat per la renovació de la literatura infantil i juvenil, la seva vàlua com a escriptor es va veure reconeguda amb l’obtenció dels premis Vicent Andrés Estellés, de poesia, i Folch i Torres, de narrativa juvenil, entre d’altres. A més, va participar activament en la creació de grups com “2/4 de deu” o “Desperta ferro!”, de caire contracultural i va col·laborar en diversos mitjans de comunicació. Entre els anys 1972 i 1975 va fer exposicions de pintura d’influència surrealista a diverses ciutats catalanes, entre elles, Solsona, Manresa, Lleida, Tortosa, Balaguer i Barcelona, de les que se’n conserven quadres a la col·lecció familiar a Menàrguens. L’any 1975 desa els pinzells i es dedica exclusivament a la literatura i a l’activisme cultural.  Xavier Marí


Atram
El cel penja d’un fil
El fil no es desfarà
lirà lirà
si tu saps somiar

Llum
¿Veus la lluna sense trenes
malvestida amb quatre draps
que es passeja enfarinada
entre els solcs de les carenes?
(De No saps veure l’espai que t’envolta)

Plany de pedra
Qui no ha plorat no sap què és cantar
el temps desfet que ha desesmat xisclant.
Tot m’apareix tal com si al cant distant
Hi hagués deixat la sal que fa el bon pa.
Si algú em pregunta quan, diré que enlloc;
Si algú em demana on, diré que mai...
D’espectador,el ball m’és un esplai.
De ballarí, se’m torna glaç o foc.
Tan sols jo sé que algú em vol fer plorar
i jo ho faré sabent com sé l’engany:
pensar que és falsa excusa l’estimar.
Sento la música d’un cel clar,
d’una nit dura al fil del temps d’antany.
Resumiré amb error: plorar és cantar.

El Text ampliat i més poemes els trobareu a la Revista Foragitats:  
http://www.strambotica.com/foragitats/index.php/joan-barcelo-i-culleres




dilluns, 3 de març del 2014

platja blanca


                                        He vist la terra tapissada de pedres,
                                        les besava  el mar, blanca lluentor
                                        petites perles que el destí em mostrava,
                                        lluernes que traceu el meu camí.

dimecres, 26 de febrer del 2014

Tons de verd


Tons de verds que feu més viu el paisatge,
m'és grat contemplar-vos sense cap vel,
sent l'onatge serè de la vostra mirada
que em clivella la pena i se m'endú
per mars de  jades blaus, fondejats d'ambre, i sols
quan trec el cap: l'aire, ple de maragdes.


diumenge, 16 de febrer del 2014

Polsim d'estel (tanka)





 Polsim d'estel (tanka)

Lleugera il·lusió,
ales de papallona,
com polsim d'estel,
entres i surts de casa, 

mai no et vaga clau ni pany.








dimarts, 11 de febrer del 2014

Tanka oberta

 



Joc a la galta,
i després a la sina,
pètal al melic,
collaret de llessamí
que m'ha dat la rosada

dimecres, 15 de gener del 2014

Esglaons de boira


Vaig pujar els esglaons a ple dia,
amb la urgència d'un bes.
Sota el pont, s'enfosquia la llum.
 Quan a  poqueta nit, l'ombra esquinçada,
d'un punt de cel, desconegut, m'allunya
 Miratge i aixopluc del meu delit...   
Descendí els esglaons envoltada de boira,
desfeta i blanca com la lluna d'aquesta llarga caminada. 



dimecres, 8 de gener del 2014

Per a tu, amor meu

"Per a tu, amor meu" (1949), de Jacques Prévert . 
(Versió d'Emili Gil, 28 / gener / 2012).
Per a tu, amor meu

Vaig anar al mercat d'ocells
I vaig comprar ocells
Per a tu
Amor meu

Vaig anar al mercat de les flors
I vaig comprar flors
Per a tu
Amor meu

Vaig anar al mercat de ferralla
I vaig comprar cadenes
Pesades cadenes
Per a tu
Amor meu

I després vaig anar al mercat d’esclaus
I et vaig buscar
Però no et vaig trobar
Amor meu.

....................
Ara, la versió original:

Pour toi, mon amour

Je suis allé au marché aux oiseaux
Et j'ai acheté des oiseaux
Pour toi
Mon amour

Je suis allé au marché aux fleurs
Et j'ai acheté des fleurs
Pour toi
Mon amour

Je suis allé au marché à la ferraille
Et j'ai acheté des chaînes
De lourdes chaînes
Pour toi
Mon amour

Et je suis allé au marché aux esclaves
Et je t'ai cherchée
Mais je ne t'ai pas trouvée
Mon amour


Inclòs al poemari Paroles (1949)