art i cultura. blogs en català

blogs catala

dimecres, 15 de gener de 2014

Esglaons de boira


Vaig pujar els esglaons a ple dia,
amb la urgència d'un bes.
Sota el pont, s'enfosquia la llum.
 Quan a  poqueta nit, l'ombra esquinçada,
d'un punt de cel, desconegut, m'allunya
 Miratge i aixopluc del meu delit...   
Descendí els esglaons envoltada de boira,
desfeta i blanca com la lluna d'aquesta llarga caminada. 



6 comentaris:

  1. Les urgències no solen ser bones companyes.
    Una mica trist, però m'ha encantat!

    Aferradetes :)

    ResponElimina
  2. Descendint per esglaons de boira.
    Alleugerida per esglais de núvols.

    Fita

    ResponElimina
  3. La boira sempre és misteriosa no sabem que si amaga al darrera, però la claror de la lluna, segur que la pot esvair...
    M'agrada molt aquesta expressió, "a poqueta nit", feia temps que no la sentia, o que no la veia escrita...

    ResponElimina
  4. Potser sí, has captat el to trist de la primera part. Potser no he sabut dibuixar-ho amb nitidesa, la boira no em deixava, però la meva conversa amb la lluna va ser de lo més alliberadora. Aferradetes lluna, cau de somnis...

    ResponElimina
  5. Apa Xavier, quin resum més haikunià que has fet. Gràcies i benvingut a casa !!!!

    ResponElimina
  6. Sí Roser, a "poqueta nit", o "a boqueta de nit" és una expresió que vaig aprendre del meu profesor de català a la Universitat d'Alacant. És una de les tantes paraules encisadores d'aquestes terres del País Valencià. Gracietes reina ...

    ResponElimina