art i cultura. blogs en català

blogs catala

dilluns, 3 de març de 2014

platja blanca


                                        He vist la terra tapissada de pedres,
                                        les besava  el mar, blanca lluentor
                                        petites perles que el destí em mostrava,
                                        lluernes que traceu el meu camí.

4 comentaris:

  1. El mar sempre torna. Les pedres esperen la seva abraçada sorollosa.

    Fita

    ResponElimina
    Respostes
    1. És veritat el mar sempre hi és. Són les pedres les que van canviant de forma depenent de quan i com les abraça el mar ( molt brau i com tu dius sorollòs en aquest cas). Moltes Gràcies pel teu comentari Xavier!

      Elimina
  2. Un poema preciós, Carme. Aquestes pedres que besa el mar, segur que algun riu les hi ha dipositades. És un regal que la muntanya li fa...

    Petonets de capvespre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies. Feia dies que no quedava contenta amb cap poema i ahir va sorgir ...ja saps com va això i a mi també m'agrada. "Quin regal tan bonic li fa la muntanya al riu i aquest al seu torn a la mar". Els teus comentaris i els teus poemes també són un regal, Roser.

      Petonets de nit blanca

      Elimina