art i cultura. blogs en català

blogs catala

dijous, 15 de maig de 2014

Com ocell


 
Com ocell de bec negre
gruixut, corbat, que
vol trencar el gel
del gruix de l'ou.
Sortiré de la closca 
del teu amor promès,
davallaré a la terra
ignota d'aspres clots
on res ja no existeix,
i faré un gran soroll de
crec, catacrac, croc,
i les tenebres espantades
fugiran com murs d'angoixes
d'amargors infinites.
Llepa'm, fins a fer-me recaragolar
com 7 serps evanescents i talla
amb les dents tot lligam de tristor,
l'apaivagament de tanta ràbia enrabiada
Estima'm tal com sóc.
Sols així caminaré de nou.       

6 comentaris:

  1. És un proposta lleial: que t'estimin tal com ets.

    Fita

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una proposta i un treball per a tota una vida. Estimar-te tal com ets i esperar que algú t'estimi... així de senzill sembla, oi?. Gràcies Xavier!!!!

      Elimina
  2. Amors i desamors ens fan escriure bonics poemes, sens dubte.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Novesflors, Benvinguda. Sí, així és. L'amor i tots els seus colors, el motor de la vida i de la poesia. Gràcies pel comentari!

      Elimina
  3. És un amor trist, el que se sent engabiat i vol volar lluny, perquè no l'accepten tal com és...Segur que trobarà algú que voldrà anar al seu costat per la vida!
    Petonets de capvespre, Carme.

    ResponElimina
  4. Gràcies M. Roser, per les teves paraules, talment com elixir per enlairar les ales-. Petonets de mitjanit, bonica!!!!

    ResponElimina