amb una pedra que du el teu nom
Quan he sortit de matinada a fer el passeig acostumat
t'he vist bufant els núvols, pàl·lida, despentinada.
He deixat lot i pensaments i encisada pel nacre
de la teva pell. ara sóc a la llar i encara em crida
el teu alè que duc tocant el cor des del son
d'una pedra que du el teu nom.
Seria bonic portar un penjoll de lluna...il·luminaríem el món com cuques de llum!
ResponEliminaPetonets.
Bona nit Roser. Doncs estaria molt bé que se'ns concedís aquest do meravellós, portadores de llum. Aiii quins regals que ens fa la nostre lluna. Petonets lluents.
EliminaJo en tinc, un penjoll de pedra de lluna, o això em van dir quan el vaig comprar. La lluna d'avui ens crida a grans crits perquè ho omple tot.
ResponEliminaSí, Novesflors. Per a mi ha estat una de les llunes més poderoses del que portem d'any. Jo venc pedres de lluna, soles i muntades en plata. És de les pedres que més criden a les dones. La nostra pedra!!!!
Elimina