art i cultura. blogs en català

blogs catala

dissabte, 28 de gener de 2012

Homenatge blocaire a J. V. Foix pels 25 anys de la seva mort






                                                   Vers menut pel  GRAN  FOIX

                                                    Al principi del vers,
                                                                  un vell aroma d'arç
                                                                               M'ha portat per un mar
                                                       de  mots desconeguts.
                                               A  la fi quan marxava
                                 he vist Marià  Manent.

                                         Carme Girona 21/1/12




ALLUNYEU-ME DELS VENTS, ISOLEU-ME DEL
MAR, APARTEU-ME DELS CIMS... I ACOMPANYEU-ME
ENSÚS
Allunyeu-me dels vents i llurs saules frondosos,
Del bleix de l’arç, tan dolç al bat dels elements,
De la son de la neu a l’ombra de la brisa,
Quan cremo, sibil·lí, a la gleva dels pares
I al peu del riu escàs, els versos fraudulents;
De l’adusta contrada, planyosa, on conjuro,
Davall escrits furtius, els qui alegen elisis
D’ésser uns amb l’instant i al segle romanents.
Isoleu-me del mar, de les coves frescoses
I el galzeran agrest on mestrejo paranys
Amb mangra militant, i on la dea prodiga
L’aiguallum dels besars, el pa rost de les galtes
I el fruit del llimoner d’un planter sense tanys.
Invoco el port i l’illa, i els adéus de llurs hostes,
–O l’iris dels palets en reialmes d’escuma
on visc per a mi sol en un abisme d’anys–.
Aparteu-me dels cims, on pujo a trot de guilla
Per mirar el meu país a l’aurora del pit
–Vinyes, sembrats i ombradius benignes–
I donar noms novells als santuaris d’aigua.
Segresteu-me en els clots, quan espiga la nit
I entre fumalls flairants, bec a la sal dels cossos
I encara ric, fressós; i si la boira gebra,
Moro de mi mateix a l’estepa del llit.
Separeu-me de tants, en ordre de batalla,
Que voregen confins sota efímers penons
Amb capitosts dorments, en un callís de llavis
On cavalquem blancors amb crinera d’estopa
I on colguem l’arcabús sota herbatges pregons.
Jo exalço ço que fou i un passat d’englantines,
I em proclamo l’heroi, a la plaça dels necis,
Brandant armes de fosca al firal dels flaons.
...I acompanyeu-me ensús, allà on la Veu s’enaigua
Per als jaents al ras, o els qui fendim l’incert
a la plana del mig i a la garriga fosca:
Tu, Garcés, amb els nois, i tu, oh Carles Riba!,
Dret en el Clam, i just; tu, Manent, amb l’Albert
–Poetes del cel clar– i els qui amb vosaltres vetllen
Als llinars fronterers, d’armes de Llum vestiu-me,
I viuré i moriré en Qui, dels Dalts, s’ha ofert.

Sant Llorenç de la Muga, Nadal de 1955
Foix, J. V. “allunyeu-me dels vents, isoleu-me del mar, aparteu-me dels cims.. i acompanyeu-me ensús”.
Obres completes. Poesia I. Barcelona: Edicions 62, 1974

2 comentaris:

  1. "Ho sap tohom i és profecia... "
    diu mestre Foix prop del taulell.

    Ho sap tothom: son vint, la sara,
    i trenta duros, el tortell.

    . Jm. S.

    ResponElimina
  2. EEEEEeeeeeeiiiiii!!!, fa tan de temps que no escoltava "sara", això dels duros és mes recent, que al principi m'he imaginat al mestre Foix en un taulell,i no era el d'una pastisseria precisament! Que no falti l'humor ni el riure sobre el nas i les celles, sobretot!!! el riure...

    ResponElimina