Petit silenci, des del parèntesi del temps
em vessa el teu racó de melangia
d'escoltar-te un petó i recollir el seu so
en un cargol de mar
en un enyor rodó, que esclata
i se'm vincla sens mida
no hi ha record, sols els colors dels blaus
i els núvols fugissers
i una buidor a l'estómac
que aquesta nit, no en sap de paraules escrites.
setembre, vent de garbí, tu em portes mots
que vaig teixint en un mantell de sons
I en la meva cançó, a la tonada hi trobes
el meu amor per les coses
el meu amor per tu
Carme Girona
