Pluja tardana

Com amara la pluja l'aspra pell de la terra.
Com llisquen les gotes dansant entre els matolls esquerps
                   i els suaus pètals de les roses.
Carme Girona

Penjoll de lluna

Avui sobtadament he fet un penjoll
amb una pedra que du el teu nom
Quan he sortit de matinada a fer el passeig acostumat
t'he vist bufant els núvols, pàl·lida, despentinada.
 He deixat lot i pensaments i encisada pel nacre
de la teva pell. ara sóc a la llar i encara em crida
el teu alè que duc tocant el cor des del son
d'una pedra que du el teu nom.