Tocats de mort

Des del mes passat han esdevingut una sèrie de partides de persones properes. S'han  anat el pare d'una amiga i els dos pares d'un altre. Estic pensant amb P..., que te la mare molt greu, a punt de morir.
Avui mentre anava amb cotxe he vist en un segon de vida fugissera, com de fàcil és perdre-la. En arribar a casa he trobat sense voler aquests versos de l''Estellés, guardats en una carpeta que no recordava. Absolutament preciosos i calmants i jo diria que guaridors  .Us els transcric, que difícil se'm ha fet estriar!

                                                                          XIII:

                                                                                               

Hi ha l´hoste que s´ha mort i no se n´ha adonat, 

i això que aquella mort, la seua, és personal        

i, més, intransferible, segons els documents,

i que el trauen del llit i el duen al Dipòsit,

i no se n´assabenta, i el despullen i el deixen

damunt el marbre blanc, i el renten, i li fan

certes coses, aquells tràmits que s´han de fer,

i no se n´assabenta, de digne, de

digníssim                                                                                                                                                                               .Óleo

 
que és encara el seu cos, i el forense es detura

un moment, el contempla i mira els practicants

i es pessiga una aixella i lentament pregunta:

«Senyors, esteu segurs que tractem amb un mort?»



No has aclarit el teu odi...:



No has aclarit el teu odi a la mort,

aquella mort tan present als meus versos,

estesa al llit o asseguda a la taula,

bevent conyac fins rodolar per terra

o fornicant amb tot déu pels racons,

secretament determinant-t´ho tot.

L´odies tu, confusament encara

i vehement fins uns extrems histèrics.

Prendries foc a tots els meus papers

Inútilment, perquè ella és en mi.

Jo t´ho diré amb paraules planeres:

l´odies tant perquè has vist en ella

alguna amant que molt més em subjuga

que cap amant, àdhuc que tu mateixa.

Però la mort o la seua certesa

gravita i és per damunt de nosaltres,

i d´ella ens ve, encara que no ho penses,

aquest afany que febril ens empeny.



L´atracció de dos amors...:



L´atracció de dos amors contraris,

aquell que sent, arravatat, per tu,

i el que la mort serenament m´inspira,

tiren de mi amb tot el cos i l´ànima.

Cloent els ulls, en un silenci intens,

escolliré una fidelitat,

un llarg amor per a sempre -la mort.



Amb cor no clar (II),

Potser diràs...:



Potser diràs, un dia, decebut,

amb un conyac, en algun bar espès:

algun cordell massa tens s´ha romput...

I evocaràs -t´ho jure- l´Estellés.