Petit silenci, des del parèntesi del temps
em vessa el teu racó de melangia
d'escoltar-te un petó i recollir el seu so
en un cargol de mar
en un enyor rodó, que esclata
i se'm vincla sens mida
no hi ha record, sols els colors dels blaus
i els núvols fugissers
i una buidor a l'estómac
que aquesta nit, no en sap de paraules escrites.
setembre, vent de garbí, tu em portes mots
que vaig teixint en un mantell de sons
I en la meva cançó, a la tonada hi trobes
el meu amor per les coses
el meu amor per tu
Carme Girona
Carmeta que estas be? que fa dies que no et veig Apa digos alguna cosa vale? que hem de quedar per grabar ...
ResponEliminaque te passa noia que estas engripada o que? que no dius mai res he?
ResponEliminaAHHHHHH,no em deixa posar-te un missatge... aviam si ara sí...que et vaig deixar un parell de missatges al teu bloc...
ResponElimina