Una vegada un arbre vell va fugir del bosc, i a pas molt lent, va emprendre la marxa cap el mar.
Sent com arriben les màquines dels homes, que a tants companys seus han abatut. Quan és a tocar d'aigua s'estira a l'arena. Les algues, els crancs i les petxines l'omplen de cap a peus.
Fou llavors quan l'arbre es deixà morir en pau.
A la teulada
ResponEliminahi descansen els nuvols
de la tempesta
L'Arbre vell que s'hi vincla
del llamp sap la fiblada.
carmeta gracies per dirme coses tan boniques he???
ResponEliminaAiiiii, quin poema tant rebonic que has fet; tu sí que en dius de coses belles,amb la ploma i quant voleies amb les set fades, encomanes el rastres d'estel als que com jo t'escolten.
ResponEliminaNo ho digos a ningú però a mi d'escriure m'en va ensenyar el Riera ,perque un dia que vaig anar a veure'l amb sa guitarra (ja erem amics de feia anys, perque ell coneixia al barceló i al pamies que també eren amics meus) i li vaig dir que estava bloquejat i no em sortia res de dins que valgués la pena.Ell em va dir. De tots els poetes que de vegades m'escriuen i m'envien els seus versos. Tu ets l'únic que conec que ni m'envies versos,ni m'escrius, en canvi tens els collons d'agafar l'avió i venir a casa meva a explicar-me coses que a mi també em passen molt sovint. I per això crec que en el fons ets igual que jo. Peruqe jo quan era jove també ho vaig fer això :amb en Vicente Aleixandre, que n'era el meu mirall lavors.El teu problema es que vius desencantat i sempre a l'espera, de que vingui un nou dia, l'Encanteri l'has de fer TU i el nou dia l'has de viure TU i t'has d'enamorar de TU per poder enamorar-te dels altres i de les coses. Abans no podràs escriure res ...Llavors em va dir que lo poc que havia llegit de mi tenia el mateix glatir que lo que ell escribia i que volia que cada dia li envies per correu un poema nou o vell, era igual, fins que reuníssim un llibre i llavors el publicaria al Tia de sa real o al Turó que eren les col·leccions de Poesia que ell dirigia a Mallorca. I allò va durar un parell d'anys, perque a mi els meus poemes em semblaben una merda i em feien vergonya, però a ell cada dia li agradaben més i em feia notar les semblances que teniem a l'hora d'escriure i descriure les coses i els sentiments i tot i un dia em va dir "Ets igual que jo , sense endecasílabs. No escriguis mai amb endecasilabs perque llavor diran que em còpies" i jo se que no em còpies perque quan vas escriure això que m'envies no sabiem res l'un de l'altre ... I així jo vaig anar agafant confiança i ell un dia que va venir a Barcelona a fer de milionari perque ho era, em va treure a passeig i em va dir molt solemne que em nomenava el seu hereu poètic, perque tots els altres poetes que li anaven al darrera llepant-li lo cul , no valien una merda al costat del que jo escribia i allò em fa fer sentir com un Pavo Reial i em va acabar de fer perdre la por . I d'ençà que escric sense parar i de fet m'importa una merda publicar o no, perque jo sé que la meva poesia no entra en els Cànons Universitaris i les capelletes que es repartexen els premis entre ells i després els carrecs directius a les editorials o els carregs de confiança política de la Generalitat i totes aquestes merdes. A mi ja m'n fot ser famós o no ser-ho,perque ja vaig ser-ho i vaig veure molt clar que es un joc de egos sobredimensionats que només et fa mal a dins. I ja em considero un postum que escriu per la posteritat...I per això soc llire de estripar o de no fer-ho i de dir lo que em passa pel cor o l'engonal i d'estar sempre enamorat d'algú o d'alguna cosa bella. Com TU que ets un encantet de persona i que t'estimo molt perque ets veritable i bona gent I Apa!! ves cantant que farem un disco, collon!! que ja toca val???
ResponEliminaPetonets i abraçadetes
Miquel Àngel
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaAl principi,quan he vist tanta lletra no m'ho podia creure,em pensava que s'havien enganxat uns quants missatges; desprès, quan t'he llegit, em queia la baba de les persones que has conegut i de la manera tant senzilla que ho contes i del munt de veritats que dius i, al final, ja..., que t'he de dir,,, que m'he emocionat de saber-te tan bella i eternament enamorat i com d'afectuós ets, a part d'un trobador que escriu ,conta i canta les quaranta. Ara em toca vendre i estudiar per l'examen del superior. Al juny m'agradaria fer-te una visita, vols?. Molts petons.
ResponEliminaCarmeta