Tota la planta era verda, ni una sola flor. En la meva curta absència, tres rengleres de fulles han escalat la pared i la reixa blanca; però el fort vent de ponent ha despenjat la tija més alta. L'he giravoltat suaument, sense contradir-la; i ella, ha seguit el seu camí depassant la finestra. Al capvespre, m'ha regalat una flor atrevida, de somni. L'he deixat entrar a la cambra. Fils reflexes violeta em lliscaven la galta.
Haiku violeta
Goig que em visites,
t'has refugiat de l'aire.
Flor de la passió.
Cal refugiar-se de l'aire perquè floreixi la passió.
ResponEliminaSí, exactament pensava això aquesta tarda. Cal meditar, arreplegar-se i separar-se dels sentiments, si no potser se'ns pot endur el vent. Gràcies per la teva sàvia i poètica visita, Helena!
ResponElimina