.jpg)
en la terra, en l'aire i en el cel;
jo no sé què cerco, però és quelcom
que vaig perdre no sé quan i que no trobo,
malgrat quan somnio que invisible habita
en tot allò que toco, en tot allò que veig..."
En las orillas del Sar(1884) Rosalia de Castro
traducció: Carme Girona
Montsegur? Montsegur!o potser no.
ResponEliminaEntre les pedres cobertes de molsa roja i polsim d'heura, cerco el meu llinatge i Occitània habita dins un pou de la meva sang , en un llac de la meva veu- Montsegur és un nom... com la Itaca dels versos,o potser no...
ResponEliminaMiquel Àngel ets bonic com un sol, xiquet, molts petonassos!!!!
Soc et vostre Trobaire. Ja sabeu que mai ablidaré la nit a Belvís, sota la lluna roja en que em varèu fer tant feliç ,eternament feliç...
EliminaJo no oblidaré si vos no oblideu, bell trobaire, que el meu do sent l'acord llunya de la veu sota l'eternitat del cel que ens separa...
ResponEliminasabeu que en soc partit a bocinets Mi Dama ,que es lo meu aufici de Trobaire que m'obliga a somiure ara a tort, ara a dret . Mes lo meu cor pena per trobar-vos a Vos només a vos sota la lluna del Pais D'Aude ,Algun dia ,Alguna nit ...
Elimina