Encara que he llegit els teus bells versos en un matí assolellat, he escoltat les gotes com queien. I la música de piano, violes i violins l'he deixat sonar fins al final. M'has fet passar una bona estona!
És que la terra quan està assedegada, agraeix les poques o moltes gotes de pluja que venen a suavitzar-la, i fan que brillin les seves flors...I com ens amara l'olor de la terra mullada!!! La melodia, preciosa. Petonets.
Encara que he llegit els teus bells versos en un matí assolellat, he escoltat les gotes com queien.
ResponEliminaI la música de piano, violes i violins l'he deixat sonar fins al final.
M'has fet passar una bona estona!
I jo que me n'alegro Xavier que els meus mots i la música de l'ànima t'hagin "empluginat " un bon matí de sol.
EliminaÉs que la terra quan està assedegada, agraeix les poques o moltes gotes de pluja que venen a suavitzar-la, i fan que brillin les seves flors...I com ens amara l'olor de la terra mullada!!! La melodia, preciosa.
ResponEliminaPetonets.
Oi que fa de bon escoltar aquesta música amb la maror de les gotes dringant. Petons, Rosa. Que potser era per tu, el poema?
EliminaPer fi ha plogut. Una delícia, poema i música. Ho pose al Google +
ResponEliminaI ha seguit fins avui, que el sol ha decidit regnar altre cop per aquestes terres tan assedegades. Gràcies, em fa molt goig que t'agradi!
ResponElimina