ajudeu-me a buidar
signes inversemblants
al paper, vell amic de la por.
El baladre m'acosta els seus poms
a vessar de pinzellades roses.
I tu amic, el bon temps m'has donat,
el viatge del so i el jardí conreat.
Vent de gregal a boqueta de nit,
ajuda'm a caminar sense rodes
i amb pals.
El paper acull pinzellades de tots colors i el vent de gregal ens empeny perquè caminem lleugers per la vida...
ResponEliminaBon vespre, Carme.
Eiiii.M'agrada que ho vegis tant positiu i sense el rosa...Bona nit bonica.
ResponEliminaOstres, ara que el torno a llegir el trobo ben dolent aquest poema. Estic passant una recuperació de cancer de pit i el vaig fer després d'una dicussió forta amb un amic. De vegades costa que la bellesa i l'alegria em visitin. Però seguiré cercant la poesia, a voltes acorant-me timidament racons mai visitats. I si torna als meus dits la compartiré amb vosaltres.
ResponElimina