Darrere el vitrall

El vent sobta la puja,
Just de puntetes.

els núvols.

Vell amic

Déus del temps,
ajudeu-me a buidar
signes inversemblants
al paper, vell amic de la por.
El baladre m'acosta els seus poms
a vessar de pinzellades roses.
I tu amic, el bon temps m'has donat,
el viatge del so i el jardí conreat.
Vent de gregal a boqueta de nit,
ajuda'm a caminar sense rodes
i amb pals.

La son que no em ve,
Configurant la lluna.
La son que m'encén.

https://youtu.be/wVoJgwLIuNA.

Tinc molta son. Tan de temps que no hi   feia cap.  Gaudiu d'aquesta meravella de cançó. Fins aviadet!

Pluja tardana

Com amara la pluja l'aspra pell de la terra.
Com llisquen les gotes dansant entre els matolls esquerps
                   i els suaus pètals de les roses.
Carme Girona

Penjoll de lluna

Avui sobtadament he fet un penjoll
amb una pedra que du el teu nom
Quan he sortit de matinada a fer el passeig acostumat
t'he vist bufant els núvols, pàl·lida, despentinada.
 He deixat lot i pensaments i encisada pel nacre
de la teva pell. ara sóc a la llar i encara em crida
el teu alè que duc tocant el cor des del son
d'una pedra que du el teu nom.