![]() |
| Una rosa punxa els teus dits llargs, pits estirats, pont de fusta, jardí de nacre als llavis, d'atzabeja els ulls. |
dimarts, 27 de novembre del 2012
9, 8, 7, 5
diumenge, 18 de novembre del 2012
paraules savies de Jesús Tuson
"La dimensió del poema, exercici d'auto-expressió personal i lliure, sempre serà la dimensió del que és incomprensible". Jesús Tuson. El luxe del llenguatge
diumenge, 14 d’octubre del 2012
M'agraden els ponts,
i es veu que no estic sola.
Aquesta eterna estratègia de fugir de mi,
de tot, del present, (que un gra vermell al nas, m'ha portat al passat);
del futur que l'eternitat ofega. en un mar de deliris blancs nadant contraco
rrent..
Si no em deixés endur per la màgia dels ponts; ah i per les fotografies en blanc i negre
Si no em deixés endur per la màgia dels ponts; ah i per les fotografies en blanc i negre
de ponts que no sé on són... i ni tan sols on van;
però, vull anar enlloc?
m'agrada aquest vell pont.
però, vull anar enlloc?
m'agrada aquest vell pont.
dissabte, 22 de setembre del 2012
Haiku violeta
Tota la planta era verda, ni una sola flor. En la meva curta absència, tres rengleres de fulles han escalat la pared i la reixa blanca; però el fort vent de ponent ha despenjat la tija més alta. L'he giravoltat suaument, sense contradir-la; i ella, ha seguit el seu camí depassant la finestra. Al capvespre, m'ha regalat una flor atrevida, de somni. L'he deixat entrar a la cambra. Fils reflexes violeta em lliscaven la galta.
Haiku violeta
Goig que em visites,
t'has refugiat de l'aire.
Flor de la passió.
diumenge, 16 de setembre del 2012
Moraira. La Marina Allta. Alacant
M'encisa aquesta terra; mar i muntanya,
en un etern ball de llum blanca i aire salat,
entre els penya-segats !
dissabte, 4 d’agost del 2012
dimecres, 25 de juliol del 2012
La trobairitz
No em faria res que la història es repetís,només per poder sentir els teus versos lliscant pel meu cabell descabellat i la teva mirada, clavi fi, d'olivera noble travessant mon cor. Com sempre fugaçment.
Com mai més he enyorat i plorat la meva mort que em deia la fi de mai més retrobar-te.
Com mai més he enyorat i plorat la meva mort que em deia la fi de mai més retrobar-te.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)






