Que no t'espantis amic meu. resulta que vaig veure un reportatge molt bonic sobre l'univers i deia això, que l'aigua que teniem al cos, el mar, els aliments venia de no se sap quin estel que va morir fa qui sap lo temps. Vaig aprofitar per fer el micro poema perquè estava un xic trista, res més. Molts petonets i no t'espantis més, quan em vulgui morir t'ho diré...a tu, segur!
gràcies carme per seguir-me al blog, bonics i sensibles poemes els teus, com aquesta llàgrima delicada que com un estel ben segur duu un desig enganxat.
Collon carmeta que m'espantes he? ja hi tornem a ser? vols dir que no et va uhna mica massa això de morir-se?
ResponEliminaTot rastre d'estels
ResponEliminaanunciant desastres
lluminosos en el cel
enceta el plor.
I no copsem
ni volent
l'eternitat
a les galtes d'humitat.
M'agrada molt Cantireta I M'HA POSAT CONTENTA, Gracietes de migdia!
EliminaQue no t'espantis amic meu. resulta que vaig veure un reportatge molt bonic sobre l'univers i deia això, que l'aigua que teniem al cos, el mar, els aliments venia de no se sap quin estel que va morir fa qui sap lo temps. Vaig aprofitar per fer el micro
ResponEliminapoema perquè estava un xic trista, res més. Molts petonets i no t'espantis més, quan em vulgui morir t'ho diré...a tu, segur!
El plor també fertilitza el cor, l'ànima, l'esperit i la flor de la solitud...
ResponEliminaDes del far una abraçada.
onatge
Onatge quina alegria trobar els teus versos preciosos...Una abraçada des la solitud plena de la lluna prima.
ResponEliminagràcies carme per seguir-me al blog,
ResponEliminabonics i sensibles poemes els teus, com aquesta llàgrima delicada que com un estel ben segur duu un desig enganxat.
una abraçada i ifns aviat
joan
Un plaer i una abraçada Joan.Gràcies a tu pel teu comentari!!!. Et seguiré seguint...
ResponElimina