Sí, una il·lusió fugaç, impossible, de vegades fins i tot perversa. Ja que per molt que begui polsim d'estels continuo aquí impregnada de terra...però la il·lusió mai es perd. Gràcies pel comentari Xavier!
Plorava un estel era una pluja fina, polsim d'il·lusions.
Els haikus són més fàcils... Saps que m'agrada que cantis els teus poemes? tot i que el d'avui no t'ha quedat molt ben gravat ( només és una constatació)...Ah, i estic contenta que t'agradi el meu blog, gràcies. Petonets.
Roser. Moltes gràcies pel teu regal,m'encisa. Si recito/ canto alguna vegada. El podré incloure amb el teu nom i el teu permís? Sí, els haikus son més fàcils quan tens el cap vuit i la síntesis plena. Molts petons!!!!
És cert, és una lleugera il·lusió.... que impregna.
ResponEliminaFita
Sí, una il·lusió fugaç, impossible, de vegades fins i tot perversa. Ja que per molt que begui polsim d'estels continuo aquí impregnada de terra...però la il·lusió mai es perd.
EliminaGràcies pel comentari Xavier!
Plorava un estel
ResponEliminaera una pluja fina,
polsim d'il·lusions.
Els haikus són més fàcils...
Saps que m'agrada que cantis els teus poemes? tot i que el d'avui no t'ha quedat molt ben gravat ( només és una constatació)...Ah, i estic contenta que t'agradi el meu blog, gràcies.
Petonets.
Roser. Moltes gràcies pel teu regal,m'encisa. Si recito/ canto alguna vegada. El podré incloure amb el teu nom i el teu permís? Sí, els haikus son més fàcils quan tens el cap vuit i la síntesis plena. Molts petons!!!!
ResponEliminaI tant que sí, si creus que val la pena...
EliminaÇa c'est genial! C'est superrrr!!!!
ResponEliminaEmili, moltes gràcies...només podries ser tu !!!!
EliminaMots prenent consciència de la música que portes dins. Breu i dolça poesia. M’ha agradat molt Carme!
ResponEliminaQue bonic així com ho has vist, Jordi. Moltes gràcies. Aniré millorant!
ResponElimina