Tons de verds que feu més viu el paisatge,
m'és grat contemplar-vos sense cap vel,
sent l'onatge serè de la vostra mirada
que em clivella la pena i se m'endú
per mars de jades blaus, fondejats d'ambre, i sols
quan trec el cap: l'aire, ple de maragdes.
Contempla el paisatge.
ResponEliminaPoemes d'esperança,
escrits amb tinta verda.
Fita
Sempre dius frases sanadores per a l'esperit de sàvia que tots portem dins --- esperança i pena, maragda i tons de blaus, colors que conviuen a la posta amb els grocs i els taronges.
EliminaAquesta foto és tot un esclat de natura...El verd predomina arreu, esquitxat amb petites espurnes de tota una paleta de colors. La nostra mirada se n'enamora...
ResponEliminaPetonets.
Sí, certament en aquest cas, la foto és un poema visual on he expressat la sed de veritat que només la natura sap atorgar-me... eternament . Petons M.Roser
ResponElimina