Joan Barceló i Cullerés (Menàrguens, La Noguera 1955 - Barcelona 1980) deixà una gran obra literària: poesia, novel·la, conte, teatre, assaig. El conjunt de la seva producció, sorprenentment extensa i madura, en part publicada i premiada, i en part inèdita, deixa entreveure un creador incontenible i de gran qualitat que el temps s’ha encarregat de corroborar.Preocupat per la renovació de la literatura infantil i juvenil, la seva vàlua com a escriptor es va veure reconeguda amb l’obtenció dels premis Vicent Andrés Estellés, de poesia, i Folch i Torres, de narrativa juvenil, entre d’altres. A més, va participar activament en la creació de grups com “2/4 de deu” o “Desperta ferro!”, de caire contracultural i va col·laborar en diversos mitjans de comunicació. Entre els anys 1972 i 1975 va fer exposicions de pintura d’influència surrealista a diverses ciutats catalanes, entre elles, Solsona, Manresa, Lleida, Tortosa, Balaguer i Barcelona, de les que se’n conserven quadres a la col·lecció familiar a Menàrguens. L’any 1975 desa els pinzells i es dedica exclusivament a la literatura i a l’activisme cultural. Xavier Marí
Atram
El cel penja d’un fil
El fil no es desfarà
lirà lirà
si tu saps somiar
Llum
¿Veus la lluna sense trenes
malvestida amb quatre draps
que es passeja enfarinada
entre els solcs de les carenes?
(De No saps veure l’espai que t’envolta)
Plany de pedra
Qui no ha plorat no sap què és cantar
el temps desfet que ha desesmat xisclant.
Tot m’apareix tal com si al cant distant
Hi hagués deixat la sal que fa el bon pa.
Si algú em pregunta quan, diré que enlloc;
Si algú em demana on, diré que mai...
D’espectador,el ball m’és un esplai.
De ballarí, se’m torna glaç o foc.
Tan sols jo sé que algú em vol fer plorar
i jo ho faré sabent com sé l’engany:
pensar que és falsa excusa l’estimar.
Sento la música d’un cel clar,
d’una nit dura al fil del temps d’antany.
Resumiré amb error: plorar és cantar.
El Text ampliat i més poemes els trobareu a la Revista Foragitats:
http://www.strambotica.com/foragitats/index.php/joan-barcelo-i-culleres
Gràcies per totes dues coses: la informació del "Dia de la Poesia Catalana" a Internet, i sobretot perls poemes de Joan Barceló.
ResponEliminaFita
Per a mi és un plaer compartir aquests poemes del Barceló que tant em sedueix i admiro. Gràcies a tu Xavier i bon dia farcits i arrebossats de tota la poesia!.
ResponEliminaSabia que el 21, és el dia de la poesia, però no això del dia disset...
ResponEliminaJo també et dono les gràcies per aquests poemes d' un poeta que no coneixia i que trobo que són encisadors, per la seva senzillesa, com m'agraden a mi.
Bona nit, Carme.
Roser, Bona nit.
ResponEliminaM'imagino que ho hauran fet a nivell de xarxes socials o potser també per anar obrint boca pel dia 21 que se celebrarà per tot arreu. Aquest noi va morir molt jove. Té poemes madurs i lúcids, increïbles!!!. El Miquel Àngel Tena n'ha musicat uns quants d'ell: http://delanitbenigna.blogspot.com.es/. Són d'una bellesa difícil d'expressar. Petons i poesia!!!!