És veritat el mar sempre hi és. Són les pedres les que van canviant de forma depenent de quan i com les abraça el mar ( molt brau i com tu dius sorollòs en aquest cas). Moltes Gràcies pel teu comentari Xavier!
Gràcies. Feia dies que no quedava contenta amb cap poema i ahir va sorgir ...ja saps com va això i a mi també m'agrada. "Quin regal tan bonic li fa la muntanya al riu i aquest al seu torn a la mar". Els teus comentaris i els teus poemes també són un regal, Roser.
El mar sempre torna. Les pedres esperen la seva abraçada sorollosa.
ResponEliminaFita
És veritat el mar sempre hi és. Són les pedres les que van canviant de forma depenent de quan i com les abraça el mar ( molt brau i com tu dius sorollòs en aquest cas). Moltes Gràcies pel teu comentari Xavier!
EliminaUn poema preciós, Carme. Aquestes pedres que besa el mar, segur que algun riu les hi ha dipositades. És un regal que la muntanya li fa...
ResponEliminaPetonets de capvespre.
Gràcies. Feia dies que no quedava contenta amb cap poema i ahir va sorgir ...ja saps com va això i a mi també m'agrada. "Quin regal tan bonic li fa la muntanya al riu i aquest al seu torn a la mar". Els teus comentaris i els teus poemes també són un regal, Roser.
EliminaPetonets de nit blanca