haiku n 2

                                          Quin vol tan planer,
                          dos ratpenats foraden
                                    el cel d'espígol. 
 

"Jo no sé que cerco eternament..."

Jo no sé  què cerco eternament
en la terra, en l'aire i en el cel;          
jo no sé què cerco, però és quelcom
que vaig perdre no sé quan i que no trobo,
malgrat quan somnio que invisible habita
en tot allò que toco, en tot allò que veig..."

En las orillas del Sar(1884) Rosalia de Castro
                                          traducció: Carme Girona

9, 8, 7, 5

Una rosa punxa els teus dits llargs, pits estirats, pont de fusta,
jardí de nacre als llavis,
 d'atzabeja els ulls.

paraules savies de Jesús Tuson

   

"La dimensió del poema, exercici d'auto-expressió personal i lliure, sempre serà la dimensió del que és incomprensible". Jesús Tuson. El luxe del llenguatge                        

M'agraden els ponts,
i es veu que no estic sola.
Aquesta eterna estratègia de fugir de mi,
de tot, del present, (que un gra vermell al nas, m'ha portat al passat);
del futur que l'eternitat ofega. en un mar de deliris blancs nadant contraco

rrent..
Si no em deixés endur per la màgia dels ponts; ah i per les fotografies en blanc i negre

 de ponts que no sé on són... i ni tan sols on van;
però, vull anar enlloc?
m'agrada aquest vell pont.

Haiku violeta

 Tota la planta era verda, ni una sola flor. En la meva curta absència, tres rengleres de fulles han escalat la pared i la reixa blanca; però el fort vent de ponent ha despenjat la tija més alta. L'he giravoltat suaument, sense contradir-la; i ella, ha seguit el seu camí depassant la finestra. Al capvespre, m'ha regalat una flor atrevida, de somni. L'he deixat entrar a la cambra. Fils reflexes violeta em lliscaven la galta.
                         
                         Haiku violeta 

                         Goig que em visites,
                         t'has refugiat de l'aire.
                         Flor de la passió.    
              


     

Moraira. La Marina Allta. Alacant

                                      M'encisa aquesta terra; mar i muntanya, 
                                      en un etern ball de llum blanca i aire salat,

                                                                   entre els penya-segats !